REFLEXIÓ I AUTOEVALUACIÓ

1. En aquest paràgraf, el que vol dir Greháigne i Godbout, és que el més important en els esports d´equip és la defensa (oposició al rival), ja d´aquesta forma no deixes que ell ataque. Amb aquesta reflexió, el que vull dir és que si la teua impedeixes que el teu rival t'ataque, és a dir, si li realitzes un joc d'oposició (robatoris, defensa fort, ,marcatge a l'home, etc), el teu impedeixes que el sume punts. D'aquesta forma, com el mínim que faces tu en atac ja aniràs per davant en el marcador. No obstant això, estic cal realitzar-ho sense violència o sobreexcitació, tal com diuen aquests autors. El millor atac és una bona defensa.

2. El joc que més m'ha agradat de tots els que hem fet, ha sigut un que és molt senzill però que tots els companys/as havíem d'estar molt actius i participar concentrats per a la seua consecució. Parle d'una de les postes que vam fer en una sessió en el gimnàs. En aquesta posta, un company damunt d'un banc, llançava una pilota de rugbi. Aquesta havia de botar i ser agafada per un dels membres de l'equip. Una vegada l'agafara pujaria al banc i la llançaria fins que tots els membres de l'equip aconseguiren pujar al banc.

Com podem observar, no és una activitat complexa, ja que només calia agafar una pilota quan botarà del sòl. No obstant això, la complexitat estava en dos factors, en què la pilota de rugbi, no és redona pel que bota de manera irregular i a més, si un company no l'agafava es tornava a començar des de zero. Per això, a causa de la participació de tot l'equip, el treball cooperatiu, el respecte mutu i el suport, la considere la millor activitat.

3.  Per a passar un joc de competitiu a cooperatiu triaré el partit de rugbi que vam fer. Per a això, en lloc d'haver-hi defensa i atac el que hi haurà és una espècie de dos atacs, m'explique. Si tenim dos equips, l'equip A i l'equip B, realitzarem el següent:

L'equip A se disposarà a atacar, per la qual cosa si fora un joc competitiu, l'equip B es disposaria a defensar. Doncs no. En aquest cas, el que realitzarà l'equip B és intentar ajudar als seus companys realitzant una "defensa" passiva, bé després de mitjançant la veu, els van dient la jugada que han de realitzar per a aconseguir un assaig (punts). Una vegada ho realitze l'equip A, el realitzarà l'equip B i viceversa. D'aquesta forma, puntuaran com un mateix equip (equip C), sent vital la comunicació entre tots dos equips.

D'aquesta forma, hem transformat un joc clarament competitiu per un joc predominantment cooperatiu, ja que encara que existeix una defensa passiva, gràcies a la comunicació i participació dels dos equips, passen a ser un mateix.

4.Per a desvincular el joc del resultat però que continue sent competitiu, alguna cosa que considere vital en un joc, realitzarem les següents estratègies:

- Un equip comença a puntuar des de 0 i l'altre des de 10, i es finalitzarà la trobada quan els dos equips es troben en un número. L'equip de 0, sumarà un punt cap amunt cada vegada que guanye, i l'equip de 10 restarà un punt quan guanye. Per exemple, quan tots dos equips es troben en 5/5 s'acabarà el partit. Així sempre quedaran empat.

- Una altra estratègia és inculcar als alumnes l'aprenentatge de saber guanyar o perdre (alguna cosa que considere fonamental i que no s'ensenya a les escoles). Per a això, els alumnes han de saber que quan guanyen, han de guardar el respecte pel seu company, mentre que quan perden han d'estar orgullosos pel treball realitzat, per l'esforç, intentar treballar més per a intentar guanyar la pròxima vegada, però sempre guardant respecte pel rival, ja que sense aquest seria impossible realitzar partits (jocs d'oposició i cooperació)

 No usar marcador en els jocs. Per a això, els alumnes han de saber que l'única cosa que compte és si s'esforcen o no, per la qual cosa el joc hauria d'eixir bé, ja que tots/as s'haurien d'esforçar al màxim. Com bé he llegit en diversos articles la derrota educa, però quan s'arriba a un límit perd el sentit. Ja que per exemple, un 150-2 en un partit de bàsquet no serveix ni per al qual gana ni per al qual perd. 

- L'última estratègia és fomentar jocs de cooperació en lloc de jocs d'oposició. Per tant, el joc finalitza quan tots els alumnes han tocat la pilota o per exemple, per a llançar a canastra tots els alumnes/as han d'haver tocat la pilota 3 vegades. D'aquesta forma la competició es transforma en cooperació, alguna cosa que considere fonamental per al desenvolupament socioafectiu de l'alumnat.

Finalment, quant a la justificació de l’autoevaluació he decidit fer-la en aquest paràgraf ja que no em deixaba modificar la taula. 

Per això, puc dir que m'han encantat les sessions que hem donat amb tu enguany, Cristina. T'ho dic sincerament, ja que crec que a part d'aprendre aspectes teòrics i pràctics del rugbi (per a intentar erradicar el mite que aquests jocs són perillosos, etc), hem aconseguit aprendre una seqüència de moviments perquè l'alumne calent de manera individual, sense l'ajuda del professor. D'aquesta forma, l'alumne/a mentre calfa, el docent pot muntar els jocs que realitzaran en la sessió sense perdre temps. A més, introdueixes a l'alumne/a en el procés d'aprenentatge, dotant-li d'un major pes en el procés ebvaluativo de l'assignatura i fas que aquest se senta partícip del procés d'ensenyament.

A més a més, he fet les 4 preguntes aquestes amb moltes ganes i espere que t’agraden. També, volia  dir que estic amb molts satisfacción pel treball que he fet i pel nivell d’aprenentatge acomseguit.

Finalment, m'ha agradat molt la realització d'aquest blog, i especialment d'eta entrada, ja que les sessions amb tu han sigut molt interessants i pràctiques i volia plasmar les meues idees i creences perquè d'alguna forma o una altra sigues coneixedora d'elles. Espere que t'agrade aquesta reflexió.

Moltes gràcies, pel teu temps. Espere que t'hagen agradat aquestes reflexions. 

Salutacions i bones festes.

VICTORIO MARTÍN SALA 4t MAGISTERI GRUP BLAU

8. 😁AVALUACIÓ DE DIDÀCTICA DELS JOCS I LES ACTIVITATS ESPORTIVES😁

😁AVALUACIÓ DE LA ASIGNATURA DE JOCS I ESPORTS😁

Finalment, quant a la evaluació de la nostra asignatura de didàctica de jocs i esports, crec que els ítems avaluatius (és a dir, si el treball conta un 35%, el blog conta un 20%) estan molt be, ja que crec que els percentatges estan adaptats a la dificultat de la feina.

A més a més, pense que l´avaluació dels nostres docents (Irene, Cristina i Dani) será bona, ja que són uns profesionals educatius amb molta aptitud per a la educació. També m´agradaria dir que ens han ensenyat moltes coses, com per exemple aquestes:

- Amb Dani, hem aprés moltes coses de la pilota valenciana tant teóriques (teoria de la pilota valenciana, modalitats, etc) com aspectes pràctiques (jugar partides de pilota valenciana). A més a més, em pareix un gran professor ja que ha estat darrere de nosaltres ajudant-nos molt de temps.

- Per altra banda, Irene ens ha ensenyat a fer un projecte educatiu crític molt interessant i amb el que hem aprés moltísimes coses. També amb Irene he aprés els estils d´ensenyança (mando directe, ensenyança recíproca, etc). 

- Per últim amb Cristina, hem tractat diversos aspectes sobre esports com el rugbi, taekwondo, bàsquet, futsal i voleibol. També ens ha ensenyat les fases d´un escalfament (mobilitat articular, seqüència de movimients, técnica de carrera i tornada a la calma), les quals les posarem en práctica una vegada sigam docents.

En conclusió, ha sigut un curs atípic degut a la COVID. No obstant, crec que hem aprs molt amb aquesta asignatura i amb les altres. Per això, crec que l´objectiu d´aquest curs established complit amb merit, perquè encara que hem trobat moltes dificultats hem anant avançant i aprenent materia. Per altra banda, de la qualificació dels mestres als alumnes (nosaltres) o puc dir res ja que encara no ens han donat qualificacions. No obstant, pense que qualificaran bé, ja que els feedbacks que ens han donat al llarg del curs han sigut els correctes i sempre ajudant-nos a totes les feines, treballs o dubtes.

Moltes gràcies Dani, Irene i Cristina. En la meua opinió, el treball ha sigut molt bo, espere que penseu de la mateixa forma de nosaltres. Salutacions i espere tornar a vore-vos en un futur.

 

7. ¡DATCHBALL I COLPBOL!

 Avui, hem tingut sessió en el pabellón, ja que ha vingut un professor d’ Educació Física de Primària d’un col.legi de València.

La primera part de la sessió ha sigut continguts teórics del datchball (joc del qual ix el famós joc del “cementeri”) i el colpbol (esport amb similituds amb el futbòl, y però es juga amb la mà).

En la segunda part de la sessió, hem pogut jugar a aquestos esports i hem disfrutat com a xiquets. Tothom ha jugat i jo crec que ha sigut una de les sessions més divertides de la tota la carrera de Magisteri.

Finalment, hem fet un debat sobre perquè és important introduir aquestos jocs a l’aula, ja que són motivadora, cooperatius, coeducadors. A més a més, treballen aspectes com el llançament, la recepció, el colpeig de baló, és a dir és una activitat física intensa molt interessant per a introduir a les sessions d’ Educació Física. En la meua opinió, m’ha agradat més el colpbol, no obstant els dos jocs són interessants per a portarl-los i jugar amb els xiquets. 

Per altra part, quant a la justificació d’aquestos esports en el currículum de Primària, podem afirmar que el datball no està com a contingut obligatori (aparecí com a esport alternatiu), però el colpbol sí que està reconegut com a tal en els continguts obligatoris a donar en l’ Educación Física en Primària. 

No obstant, el set creador va lluitar molt per a poder aconseguir aquest fet quasi històric. A més a més, jo quan siga docent introduiré esports alternatius com a aquestos. En la meua opinió, jo ha un joc molt divertit i molt interessant per a treballar amb els alumnes, el balonkorf. Aquest joc, té semblances amb el bàsquet però amb algunes diferències. Per exemple, és un joc que es juga amb xiquets i xiquetes en el mateix equip (coeducació), treballa i fomenta valors educatius i treballem la motricidad (llançaments, recepció, etc).

INFOGRAFIA JOCS ALTERNATIUS

ENTRADA EXTRA: ¡ESGRIMA! Un esport molt divertit😁

.Hui ha vingut a classe a donar-nos una classe magistral d'esgrima una participant de Jocs Olímpics, Laura.

En l'inici de la sessió ens ha explicat una mica de la història d'esgrima. Ens ha comentat que és l'únic esport creat i l'origen del qual és Espanya 🇪🇸. D'aquesta país, també prové la paraula espasa, un dels 3 instruments utilitzats en l'esgrima (els altres dos són sabre i florette). 

També hem aprés que des dels anys 50 porta instaurat el sistema electrònic per a atorgar els punts al qual haja colpejat amb la seua espasa el tronc de l'oponent. En l'antiguitat, això es feia pintant la punta del florette de color roig i així en colpejar el mico (de color blanc) es marcava el colp i es podia atorgar el punt.

Quant a l’ esgrima a l’escola, podriem dir que no està repolluda com a tal en el currículum (Decret 108/2014), però hi ha un apartat d’esports alternatius on podriem justificar i treballar l’esgrima sense ningú problema. A més a més, hem pogut vorer que el material no és molt costós de comprar (uns 40/50 euros per alumne), o també els alumnes poden construir el material de la següent forma:

- Primer agafen una varilla d’estore.

- Després li afegim un troç de xurro de piscina per una part (part de la mà). A l’altra banda li posem un corxo d’una botella de vi.

D’aquesta forma, tindrem un florette per menys d’un euro i els alumnes hauran participat en el procés de creació d’ aquest.

D'altra banda, ens ha ensenyat diversos passos, diversos colps d'atac i tot el que diu l'àrbitre en un combat. En les pròximes sessions, trobarem la defensa, la finta i el contraatac.

Quant a exercicis, podriem fer els següents en una classe de 5é de Primària:

- Per a calentar podem fer un joc en el qual els alumnes es tindran que posar en “posició de guardia”. Una vegada estiguen en posició de guardia tindran que anar avant o darrere segons vaja indicant el docent.

- Com a joc principal poden fer el joc del mocador, és a dir, com si estigueren fent un combat de esgrima però en lloc d’utilitzar florettes, tindran que agafar un mocador que estarà en mig camp i tornar sense ser agafat per el company. Tot allò, ho han de fer avançant mitjançant la tècnica de l’esgrima.

- Per últim, per a tornar a la calma, poden vorer un power o vídeo de partides d’esgrima fixant-se en aspectes teòrics i sobre tot pràctics (forma d’agafar el florette, tàctica de cada jugador, si són més ofensius o defensius, ...).

En conclusió, hem vist un esport de combat que per a res és perillós a causa dels materials de protecció que hi ha (casc o en defecte d'això ulleres). A més és un joc que atorga una gran motivació i respecte als alumnes (valors molt importants hui dia) i que el material és molt barat per a aplicar-lo a l'aula. ÉS UN ESPORT FABULÓS I L'APLICARÉ A l'AULA QUAN SIGA DOCENT! 

Volia també agrair a Laura per vindre a donar-nos aquesta classe, una cordial salutació. A més té un llibre fantàstic sobre l'esgrima, el qual podem trobar a la biblioteca. En aquest llibre trobem 10 sessions per a treballar amb els alumnes a l'aula. Té molt bona pinta. Repetisc, moltes gràcies Laura, m'ha encantat.

VICTORIO MARTÍN

6B. PARTIDA PILOTA VALENCIANA AL YOUTUBE

 Degut a les inclemències meteorològiques, no he pogut fer la pràctica de pilota valenciana en el trinquet. No obstant, m´he imaginat la pràctica en el trinquet i he fet una reflexió amb les idees de les diferents sessions de pilota valenciana que hem donat al gimnàs de la facultat. A més a més, tal i com em va dir Dani, he vist una partida de pilota valenciana. Més concretament, he vist la final del Master de la Generalitat de escala i corda del 28/4/2013.

Com a reflexió, tinc que dir que m´ha agradat molt vorer la partida, ja que ha sigut molt entretenida. El resultat ha sigut 60/30 (quant als jocs) per als rojos. En l´equip blau he pogut vore a Álvaro, del qual tinc un post en aquest blog de la seva història com a jugador i com a persona (biografia).

A més a més, he vist els diferents aspectes técics i tàctics dels jugadors professionals, com per exemeple les baixades d´escala, la ferida (feta per un el jugador més prop a la corda-feridor professional) i els diferents colps com la volea, el rebot, el manró o el bot i braç.

En conclusió, he de dir que ja havia vist diferents partides de pilota valenciana tant en la televisió com al trinquet i que és un esport molt divertit de vore i sobre tot de practicar-ho. Espere que als lectors li agrade aquesta partida tant com a mi o més.

Victorio Martín Sala.

6A. ESPECTACULAR VISITA AL TRINQUET. PILOTA VALENCIANA

 

Quant a la visita al trinquet ha estat molt bé. Al meu entendre m'ha encantat la sessió i m'ha agradat molt el trinquet de la UPV. Quant a les mesures del trinquet he de dir que en contraposició al meu pensament previ, és bastant gran. Jo, no m´esperava que fora tan gran, encara que ja havia visitat nombrosos trinquets grans com el de Genovés. Quant a la seva existència, he de dir que no coneixia aquest trinquet i m´ha sorprés molt gratament. 

No obstant, he de dir que per protocols de COVID-19, no hem gaudit tant com ens agradaria. Dic això, ja que haver de jugar amb la màscara dificulta molt el joc, ja que la respiració i la transpiració de la suor no és la mateixa que sense màscara. A més és un element que molesta a l'hora de la realització d'activitat física siga la pilota valenciana o qualsevol altre esport o joc. 

 Quant als jocs que hem realitzat, m'han agradat molt ja que hem disputat diferents partides de pilota valenciana (en aquest cas de raspall). A més a més, nosaltres mateixos hem decidit les normes i desafiaments de la partida, per la qual cosa ha sigut molt divertit poder triar que el teu rival només poguera colpejar amb la seua mà no hàbil o viceversa. 

Com a coneixements propis, voldria dir que m´agradaria conèixer si actualment es juguen partides de pilota valenciana professionals o amateurs en aquest trinquet de la UPV. A més a més, m´agradaia vore una partida de escala i corda en aquest trinquet ja que té que ser molt bonica i enriquedora tant per a aprendre diferents golps i tàctiques com per a vivenciar la emoció de aquest esport únic. 

En conclusió, hem gaudit d'un gran dia, i per part meua no canviaria res de la sessió ja que m'ha encantat i pense que estava organitzada de forma molt productiva perquè tots poguérem jugar contra tots. A més, això ha sigut possible gràcies a la inclusió de les normes per part nostra, ja que es realitzaven de forma en la qual no existiren avantatges per gènere/sexe (equips mixtos, només colpejar la pilota amb la mà no hàbil, etcètera. No obstant això, també ajuda que m'encanta la pilota valenciana i he de dir que quan jo siga professor donaré coneiximents i unitats didàctiques sobre pilota valenciana tant als cursos on és obligat pel currículum (4t, 5é i 6é) com als cursos on no és obligat donar la pilota valenciana (1r, 2n, 3r).

REPETIRIA UNA I MIL VEGADES MÁS!

5. JOCS ALTERNATIUS

 

Per a la realització de la unitat didàctica el meu grup hem triat un joc alternatiu com és el balonkorf o korfbol. Estem ja cansats d'ensenyar als xiquets els mateixos jocs de sempre, per la qual cosa crec que portar a la pràctica jocs alternatius com aquest és molt beneficiós per al desenvolupament i la motivació dels alumnes/as. Aquest és un esport similar al bàsquet però amb diverses diferències com que no existeix el tauler, l'altura de les canastres o la denominació d'anotar es diu gol en lloc de canastra.

És un esport que a primera vist ens va agradar molt, ja que creem que és un joc molt dinàmic, en el qual l'activitat física que cal realitzar és important i a més sembla un joc divertit, apassionant i emocionant.

També volia dir que estàvem entre el quidditball i el korfbol, i ens decantem pel korfbol, ja que creiem que és un joc més senzill de portar a la pràctica. Això és degut gràcies a que la majoria d'alumnes/as coneixeran el joc del bàsquet, per la qual cosa el gruix de la matèria/jugue ja el coneixen i només caldrà introduir les diverses variants i diferències.

En conclusió, m'ha encantat vore partits de korfbol i llegir articles sobre la reglamentació i la història d'aquest esport alternatiu tan bonic.

.

4. ¡PRÀCTICA DEPORTIVA EN PLENA PANDÈMIA COVID-19! ¡RESTRICCIONS!

La realització de la pràctica esportiva aquest curs degut als protocols de COVID-19, no hem gaudit tant com ens agradaria. Dic això, ja que haver de jugar amb la màscara dificulta molt el joc, ja que la respiració i la transpiració de la suor no és la mateixa que sense màscara. A més és un element que molesta a l'hora de la realització d'activitat física siga la pilota valenciana, anar a córrer o qualsevol altre esport o joc.

No obstant això, hem de ser responsables, hem de tindre en compte que això és una pandèmia i tots hem de remar en la mateixa direcció per a eixir d'aquesta situació tan negativa al més prompte possible. Per això pense que la realització de pràctica esportiva es pot realitzar amb màscara, ja que en la universitat ens permeten parar si tenim alguna dificultat per a respirar o estem cansats.

M'agradaria afegir un exemple o vivència personal. En el meu cas, entrene a un equip de bàsquet i els xiquets estan jugant els uns contra els altres sense màscara, alguna cosa que tal com està la situació del COVID em sembla lamentable i il·lògica, ja que d'aquesta manera els contagis es poden disparar i provocar el confinament o el tancament de negocis. S'ha de fer esport, però amb les seues mesures pertinents.

En conclusió, estem en una situació excepcional, per la qual cosa la realització de pràctica esportiva en aquest temps és també excepcional. Tanmateix, això no significa que no realitzem esport, sinó que hem de fer activitat física però amb una sèrie de mesures, tant als polideportius o gimnàs (classe) com als parcs on juguen els xiquets quan ixen de l´escola.

3. ¡ANÀLISI del CURRÍCULUM de EF!

 

El currículum d'Educació Primària, és una autèntica meravella tant per a docents com per a estudiants i alumnes, ja que en aquest apareixen recollits els diferents continguts, criteris d'avaluació, estàndards d'aprenentatge i competències que s'usen per a realitzar i avaluar les unitats didàctiques. Aquest currículum, recull tots els aspectes anteriors per blocs i per assignatures.

Quant al currículum d'Educació Física hi ha establits 6 blocs (els quals recullen els seus continguts, criteris d'avaluació, competències i estàndards d'aprenentatge). 5 d'aquests blocs tracten aspectes de situacions on es treballa la motricitat (fina i gruixuda) i un bloc connectat amb aprenentatges amb caràcter transversal. No obstant això, pense que en el document pont, hi ha elements com els indicadors d'èxit i objectius que són molt importants i no apareixen en el currículum. Al meu entendre, haurien d'aparéixer, ja que són de vital importància per al desenvolupament tant de l'assignatura com de la relació docent-alumne.

En conclusió, és un currículum bastant complet (encara que falten aspectes importants com he comentat anteriorment), ja que es tracten diversos continguts molt interessants per al desenvolupament de conceptes, aprenentatges i continguts dels alumnes/as. A més, també es desenvolupa gràcies al currículum la motricitat, aspectes socials, treball cooperatiu i aspectes emocionals i cognitius de l'alumne.

2.LA PILOTA VALENCIANA

En aquest article, m'agradaria escriure sobre la pilota valenciana. Però no m´agradaria parlar de la història intrínseca d'aquest esport sinó la meua història amb ella.

En la meua família sempre ha existit una inclinació a la pilota valenciana, ja que al meu avi sempre li ha agradat i fins i tot ha fet alguna partida semi-professional. Com jo viu a Anna, i a escassos 20 minutos tenim la localitat de Genovés, la tradició per jugar a aquest esport sempre ha estat present.

Es pot dir, que aquest esport valencià, va de generació en generació. Des del meu avi que jugava a la modalitat de frontó i llargues, fins als meus pares que a l'escola també l'han practicada però ja en la famosa modalitat de raspai. En el meu cas he practicat modalitats com raspai, llargues i frontó al llarg de la meua etapa escolar i en l'ESO.

A més, m'agradaria establir una reflexió. per què aquest esport cada vegada es juga menys? quan va arribar el moment on es va canviar per altres jocs? Per a mi, la resposta és clara. Des de l'arribada de la tecnologia a les nostres vides, tal com he comentat en articles anteriors, tots els jocs dels nostres avantpassats han anat gradualment disminuint el seu ús i el seu temps de joc. 

En un futur, esperem que pròxim, quan jo siga docent, als meus alumnes els intentaré transmetre els valors, la bondat i el sacrifici d´aquestos jocs del nostre passat, però que són molt més bonics que els jocs d'ara. Els valors que transmet aquest esport als xiquets crec que es màxim, ja que des de el principi, ja tenen que crear els seus guants per a jugar, una cosa que jo ho veig motivador i meravellós.

A més pense que això també va canviar quan van sorgir les escoles de futbol i bàsquet, ja que van fer que els xiquets i xiquetes es decantaren més cap a aquests esports, deixant esports com la pilota valenciana apartats i deixats en l'oblit. Solament uns pocs gaudeixen d'aquest esport, per a mi, són uns AFORTUNATS.

1.TRADICIÓ VS MODERNITAT

En aquest article, establiré una reflexió sobre la tradició i la modernitat en els jocs i esports. 

En els temps dels nostres pares i avis, i fins i tot en la meua època, tots els xiquets quan acabaven la jornada de col·legi i havien acabat les seues tasques, eixien al carrer a jugar. Era igual al fet que jugar, ja que trobem una àmplia varietat de jocs com el sambori, les xapes, o el pilla pilla. No obstant això, amb el augment de les tecnologies, els xiquets de hui dia han perdut aqueix esperit motivador i lliure d'eixir al carrer a jugar. Hui en dia, prefereixen quedar-se a casa, quedar amb 2 amics i passar tota la vesprada jugant a la videoconsola o a l'ordinador.

Des del meu punt de vista, això hauria de canviar, ja que els xiquets han de socialitzar, han de ser lliures i per tant han de construir-se uns valors els quals no hi ha millor que territori per a construir-los que al carrer com els nostres avantpassats.

Què faré jo quan siga docent? La resposta és clara. JO intentaré que els meus alumnes es xopen de tots els jocs als quals han jugat els seus avis, que aprenguen com es juguen, que sàpien la seua història i sobretot que juguen, ja que la tecnologia creix amb passes de gegant en la nostra vida, però mai aquesta de més apartar-la per una estona i "gaudir com a xiquets".