En aquest article, establiré una reflexió sobre la tradició i la modernitat en els jocs i esports.
En els temps dels nostres pares i avis, i fins i tot en la meua època, tots els xiquets quan acabaven la jornada de col·legi i havien acabat les seues tasques, eixien al carrer a jugar. Era igual al fet que jugar, ja que trobem una àmplia varietat de jocs com el sambori, les xapes, o el pilla pilla. No obstant això, amb el augment de les tecnologies, els xiquets de hui dia han perdut aqueix esperit motivador i lliure d'eixir al carrer a jugar. Hui en dia, prefereixen quedar-se a casa, quedar amb 2 amics i passar tota la vesprada jugant a la videoconsola o a l'ordinador.
Des del meu punt de vista, això hauria de canviar, ja que els xiquets han de socialitzar, han de ser lliures i per tant han de construir-se uns valors els quals no hi ha millor que territori per a construir-los que al carrer com els nostres avantpassats.
Què faré jo quan siga docent? La resposta és clara. JO intentaré que els meus alumnes es xopen de tots els jocs als quals han jugat els seus avis, que aprenguen com es juguen, que sàpien la seua història i sobretot que juguen, ja que la tecnologia creix amb passes de gegant en la nostra vida, però mai aquesta de més apartar-la per una estona i "gaudir com a xiquets".
Buenas Victorio,
ResponderEliminarEn primer lugar, estoy muy de acuerdo contigo y que suerte poder recordar el tipo de niños que éramos y lo bien que lo pasábamos jugando en la calle, es una lastima que eso se haya perdido.
En segundo lugar, me gusta como has destacado el "jo", aunque no estoy del todo de acuerdo con tu reflexión es muy respetable, yo creo que debemos buscar un equilibrio ya que la tecnología es una realidad en sus vidas y no la podemos perder de vista.
Por último, creo que podrías haberla trabajado mucho más ya que queda breve y creo que tus argumentos dan para más, por todo esto creo que tu nota debe ser un 8.
Hola Victorino, me parece que tienes razón en los argumentos que expones y la situación que están viviendo las nuevas generaciones hoy en día con las nuevas tecnologías, pero es cierto que se me ha quedado un poco breve y habría sido interesante desarrollar más ideas y opiniones sobre el desuso de los juegos tradicionales. Aun asi, creo que ha estado bien, la redacción es buena y has puesto algún recurso como alguna foto. La nota que pienso que tiene esta entrada es un 8.
ResponderEliminarHola Victorio,
ResponderEliminarCom ja han dit els companys, queda fluixa la sentència de que "es queden a casa" si no hi ha arguments darrere que ho recolzen, a més que pense que no és l'únic motiu del desplaçament dels jocs de carrer i tradicional a nous espais.
Per altra banda, m'agrada eixe esperit mostrat a l'últim paràgraf, encara que una vegada més quede curt sense desenvolupament. S’agraeix l’ús de fotos que donen riquesa visual a la publicació.
6/10
Hola Vicotro. Estic totalment d'acord amb alló que dius, els jocs tradicionals haurien de permaneixer sempre. També és cert que, com Victor, crec que coma futurs docents hem de buscar l'equiibri entre la tradicionalitat i la modernitat. Pel que fa a l'entrada, m'ha resultat bastant curta i breu, tant de contingut com d'extensió. Per aquests motius la meua nota és un 8.
ResponderEliminar