1. En aquest paràgraf, el que vol dir Greháigne i Godbout, és que el més important en els esports d´equip és la defensa (oposició al rival), ja d´aquesta forma no deixes que ell ataque. Amb aquesta reflexió, el que vull dir és que si la teua impedeixes que el teu rival t'ataque, és a dir, si li realitzes un joc d'oposició (robatoris, defensa fort, ,marcatge a l'home, etc), el teu impedeixes que el sume punts. D'aquesta forma, com el mínim que faces tu en atac ja aniràs per davant en el marcador. No obstant això, estic cal realitzar-ho sense violència o sobreexcitació, tal com diuen aquests autors. El millor atac és una bona defensa.
2. El joc que més m'ha agradat de tots els que hem fet, ha sigut un que és molt senzill però que tots els companys/as havíem d'estar molt actius i participar concentrats per a la seua consecució. Parle d'una de les postes que vam fer en una sessió en el gimnàs. En aquesta posta, un company damunt d'un banc, llançava una pilota de rugbi. Aquesta havia de botar i ser agafada per un dels membres de l'equip. Una vegada l'agafara pujaria al banc i la llançaria fins que tots els membres de l'equip aconseguiren pujar al banc.
Com podem observar, no és una activitat complexa, ja que només calia agafar una pilota quan botarà del sòl. No obstant això, la complexitat estava en dos factors, en què la pilota de rugbi, no és redona pel que bota de manera irregular i a més, si un company no l'agafava es tornava a començar des de zero. Per això, a causa de la participació de tot l'equip, el treball cooperatiu, el respecte mutu i el suport, la considere la millor activitat.
3. Per a passar un joc de competitiu a cooperatiu triaré el partit de rugbi que vam fer. Per a això, en lloc d'haver-hi defensa i atac el que hi haurà és una espècie de dos atacs, m'explique. Si tenim dos equips, l'equip A i l'equip B, realitzarem el següent:
L'equip A se disposarà a atacar, per la qual cosa si fora un joc competitiu, l'equip B es disposaria a defensar. Doncs no. En aquest cas, el que realitzarà l'equip B és intentar ajudar als seus companys realitzant una "defensa" passiva, bé després de mitjançant la veu, els van dient la jugada que han de realitzar per a aconseguir un assaig (punts). Una vegada ho realitze l'equip A, el realitzarà l'equip B i viceversa. D'aquesta forma, puntuaran com un mateix equip (equip C), sent vital la comunicació entre tots dos equips.
D'aquesta forma, hem transformat un joc clarament competitiu per un joc predominantment cooperatiu, ja que encara que existeix una defensa passiva, gràcies a la comunicació i participació dels dos equips, passen a ser un mateix.
4.Per a desvincular el joc del resultat però que continue sent competitiu, alguna cosa que considere vital en un joc, realitzarem les següents estratègies:
- Un equip comença a puntuar des de 0 i l'altre des de 10, i es finalitzarà la trobada quan els dos equips es troben en un número. L'equip de 0, sumarà un punt cap amunt cada vegada que guanye, i l'equip de 10 restarà un punt quan guanye. Per exemple, quan tots dos equips es troben en 5/5 s'acabarà el partit. Així sempre quedaran empat.
- Una altra estratègia és inculcar als alumnes l'aprenentatge de saber guanyar o perdre (alguna cosa que considere fonamental i que no s'ensenya a les escoles). Per a això, els alumnes han de saber que quan guanyen, han de guardar el respecte pel seu company, mentre que quan perden han d'estar orgullosos pel treball realitzat, per l'esforç, intentar treballar més per a intentar guanyar la pròxima vegada, però sempre guardant respecte pel rival, ja que sense aquest seria impossible realitzar partits (jocs d'oposició i cooperació)
No usar marcador en els jocs. Per a això, els alumnes han de saber que l'única cosa que compte és si s'esforcen o no, per la qual cosa el joc hauria d'eixir bé, ja que tots/as s'haurien d'esforçar al màxim. Com bé he llegit en diversos articles la derrota educa, però quan s'arriba a un límit perd el sentit. Ja que per exemple, un 150-2 en un partit de bàsquet no serveix ni per al qual gana ni per al qual perd.
- L'última estratègia és fomentar jocs de cooperació en lloc de jocs d'oposició. Per tant, el joc finalitza quan tots els alumnes han tocat la pilota o per exemple, per a llançar a canastra tots els alumnes/as han d'haver tocat la pilota 3 vegades. D'aquesta forma la competició es transforma en cooperació, alguna cosa que considere fonamental per al desenvolupament socioafectiu de l'alumnat.
Finalment, quant a la justificació de l’autoevaluació he decidit fer-la en aquest paràgraf ja que no em deixaba modificar la taula.
Per això, puc dir que m'han encantat les sessions que hem donat amb tu enguany, Cristina. T'ho dic sincerament, ja que crec que a part d'aprendre aspectes teòrics i pràctics del rugbi (per a intentar erradicar el mite que aquests jocs són perillosos, etc), hem aconseguit aprendre una seqüència de moviments perquè l'alumne calent de manera individual, sense l'ajuda del professor. D'aquesta forma, l'alumne/a mentre calfa, el docent pot muntar els jocs que realitzaran en la sessió sense perdre temps. A més, introdueixes a l'alumne/a en el procés d'aprenentatge, dotant-li d'un major pes en el procés ebvaluativo de l'assignatura i fas que aquest se senta partícip del procés d'ensenyament.
A més a més, he fet les 4 preguntes aquestes amb moltes ganes i espere que t’agraden. També, volia dir que estic amb molts satisfacción pel treball que he fet i pel nivell d’aprenentatge acomseguit.
Finalment, m'ha agradat molt la realització d'aquest blog, i especialment d'eta entrada, ja que les sessions amb tu han sigut molt interessants i pràctiques i volia plasmar les meues idees i creences perquè d'alguna forma o una altra sigues coneixedora d'elles. Espere que t'agrade aquesta reflexió.
Moltes gràcies, pel teu temps. Espere que t'hagen agradat aquestes reflexions.
Salutacions i bones festes.
VICTORIO MARTÍN SALA 4t MAGISTERI GRUP BLAU
