En aquest article, m'agradaria escriure sobre la pilota valenciana. Però no m´agradaria parlar de la història intrínseca d'aquest esport sinó la meua història amb ella.
En la meua família sempre ha existit una inclinació a la pilota valenciana, ja que al meu avi sempre li ha agradat i fins i tot ha fet alguna partida semi-professional. Com jo viu a Anna, i a escassos 20 minutos tenim la localitat de Genovés, la tradició per jugar a aquest esport sempre ha estat present.
Es pot dir, que aquest esport valencià, va de generació en generació. Des del meu avi que jugava a la modalitat de frontó i llargues, fins als meus pares que a l'escola també l'han practicada però ja en la famosa modalitat de raspai. En el meu cas he practicat modalitats com raspai, llargues i frontó al llarg de la meua etapa escolar i en l'ESO.
A més, m'agradaria establir una reflexió. per què aquest esport cada vegada es juga menys? quan va arribar el moment on es va canviar per altres jocs? Per a mi, la resposta és clara. Des de l'arribada de la tecnologia a les nostres vides, tal com he comentat en articles anteriors, tots els jocs dels nostres avantpassats han anat gradualment disminuint el seu ús i el seu temps de joc.
En un futur, esperem que pròxim, quan jo siga docent, als meus alumnes els intentaré transmetre els valors, la bondat i el sacrifici d´aquestos jocs del nostre passat, però que són molt més bonics que els jocs d'ara. Els valors que transmet aquest esport als xiquets crec que es màxim, ja que des de el principi, ja tenen que crear els seus guants per a jugar, una cosa que jo ho veig motivador i meravellós.
A més pense que això també va canviar quan van sorgir les escoles de futbol i bàsquet, ja que van fer que els xiquets i xiquetes es decantaren més cap a aquests esports, deixant esports com la pilota valenciana apartats i deixats en l'oblit. Solament uns pocs gaudeixen d'aquest esport, per a mi, són uns AFORTUNATS.
